BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
BLOG HACKEADO POR #PatriotES
VIVA ESPAÑA. ABAJO LO CATALINO
En 1504 va morir Isabel II i Fernando va ser expulsat ignominiosament de Castella acusat de vell catalanote. Així, malgrat el seu ideal de la unitat del regne, malgrat provenir d'una dinastia castellana, la Trastámara, la noblesa el va veure com un estranger a Castella.
Qui serà aquest vell CATALANOTE? Doncs Ferran el Catòlic. Ens han mentit descaradament. Va succeir, en morir la reina, que els castellans, que ja odiaven a Ferran el Catòlic per català, no volien ser governats en solitari per ell en qualitat de Regent i açò que va ser rei de Castella des de 1474 fins a 1504, és a dir, en companyia d'Isabel. Preferien a un flamenc - el que avui és Bèlgica i Holanda - Felip el Bell, abans que a un català. Com va dir el professor Aranguren, Castella sempre ha odiat als catalans com els turcs als kurds o els àrabs als berbers. No cap cap tipus d'unitat. Un poble odiat per un altre no pot tenir tracte amb ell. Cadascun pel seu compte.
A tot açò, ens han mentit sobre el sentit de Tanto Monta. Han falsificat, els llibres durant dècades o segles. Volen fer-nos creure que la frase completa va en l'adreça que tots dos monarques eren igualment efectius en tots dos territoris - Castella i Aragó - i que amb ells s'aconsegueix açò que tots els dies ens repeteixen: la unitat d'Espanya. Els RRCC mai van ser Reis d'Espanya. En aquella època Espanya no era un ens polític, sinó una referència geogràfica que es corresponia amb la Hispània romana i que albergava tant Portugal com una part del nord d'Àfrica. La frase completa i4s aquesta: «Tanto monta cortar como desatar». Què significa realment?
Tanto Monta que figura en l'escut dels RRCC queda completa així: «Tanto monta cortar como desatar», assenyalant que els mitjans utilitzats per a resoldre un problema no són importants enfront de la solució d'aquest. Es tracta de la divisa al·lusiva a la persona que l’usava: Ferran el Catòlic. La seua divisa personal consistia en la representació del nus gordià lligat al jou, tallat, acompanyat del malnom tant munta. Gens que veure ni amb Espanya ni menys encara amb la seua unitat per molt que s'hagen obstinat i mentit des de postures espanyolistes que falsegen la realitat.
En aquest sentit - el que li donen falsament els espanyolistes - és fals que muntaren igual. Mentre Isabel tan sol era reina de Castella, Ferran ho era de Castella i Aragó, l'únic rei comú de tots els territoris: Catalunya, València, Aragó, Castella, Sicília, Sardenya, etc. era el comte de Barcelona, Ferran el Catòlic. Isabel no tenia cap jurisdicció fora de Castella. De fet, en una cambra de segle tan sol van passar tres anys en terrotori catalano-aragonés.
Unitat d'Espanya... Més mentides. Quan mor Isabel la Catòlica, la noblesa castellana que odiava a Ferran pel seu origen i accent li va atacar perquè s'anara de Castella. L'es va anar per a evitar una guerra. Escrit està. Li van dir: VELL CATALANOTE, VÉS-TE A LA TEUA TERRA!. Açò ho silencia la historiografia espanyolista. Els castellans consideraven estranger al CATALANOTE i van preferir a un flamenc com vaig dir, Felip el Bell i a una castellana boja, Juana.
Com el CATALANOTE ja tenia bastant amb el seu imperi mediterrani i les seues disputes amb França, ho va deixar estar. El Bell mor, la dona boja, així que li demanen a Ferran que torne a títol de regent. Ho va fer però sense quedar-se amb prou faenes a Castella. Va casar amb Germana de Foix i va passar poc temps a Castella ja que estava ficat en disputes amb França pel control de Navarra i d'Itàlia. Castella va ser molt desagraïda a Fernando, que va anar un excel·lent rei de Castella. Sense ell, la guerra civil castellana haguera tingut un altre resultat. La Beltraneja i el seu bàndol hagueren sigut els guanyadors i Castella no s'haguera unit a Aragó sinó a Portugal, que també era part d'aqueixa Espanya geogràfica a la qual es vol confondre amb la política.
Atès que Ferran era el senyor de tots els territoris, incloent Castella, pensava a unificar tot el regne, però els castellans no ho acceptaren mai per CATALANOTE i estranger. Açò ho oculten els llibres de text, que obeeixen més a criteris ideològics que historiogràfics. Qui es va proposar unificar el regne - és a dir, tots els regnes - no va ser cap castellà, sinó un CATALANOTE a qui els castellans rebutjaven per estranger. Amb el temps, els catalans van aprendre que era impossible el seu encaix en aquesta Espanya que no és sinó l'estat fallit de Castella al que han volgut annexionar les seues conquestes reduint les seues lleis a la seua, així com la llengua i la cultura. Açò és evident en el cas americà. Els espanyols de l'altre costat de l'oceà - segons la Constitució de 1812 - es van ser tots un darrere d'un altre ja que des de la metròpoli no s'atenia la seua singularitat. Recomane llegir declaracions porto-riquenyes anteriors a 1898 on es queixen de ser considerats mals espanyols per demanar els seus drets dins d'Espanya.
Pocs anys després aqueixos castellans anticatalanistes li les van tenir a veure amb un estranger flamenc, Carles, futur emperador, que després de derrotar als comuneros va abolir les lleis pròpies de Castella per a fer la seua real gana. I així fins als nostres dies. Aquest model castellà en el qual el rei no havia de donar comptes ni demanar permís per res, ja que era autoritari i després absolutista és el que es va pretendre imposar als territoris de la Corona d'Aragó: Aragó, Catalunya, València, Mallorca...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarEste comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminar